Què veure des del mar entre Palamós i Begur: fars, castells i torres
Entre Palamós i Begur la costa guarda més de 2.500 anys d’història, i bona part es veu millor des de l’aigua: poblats ibèrics sobre els caps, un castell medieval convertit en mas, torres de guaita contra els pirates i fars que continuen guiant els navegants. Aquesta és la ruta de sud a nord, tal com la trobareu en sortir de Port Marina Palamós.
La ruta, de sud a nord
Palamós i el far de la Punta del Molí
En sortir del port passeu pel costat del far de Palamós, anomenat de la Punta del Molí perquè antigament era en un indret aïllat amb un molí de vent; avui ha quedat dins de la ciutat. El 1277 el rei Pere II el Gran va comprar el castell de Sant Esteve de Mar i el seu terme, i hi va crear el port i la vila.
El castell de Sant Esteve de Mar
En doblar la punta apareix la Fosca i, sobre el penya-segat que la separa de Cala s’Alguer, el que queda del castell. La primera menció és del 1063, tot i que abans hi va haver una vil·la romana i un assentament ibèric. Va quedar gairebé enderrocat a la guerra dels remences, al segle XV, i entre els segles XVI i XVII s’hi va aixecar, amb part dels seus murs, un mas que també va servir per vigilar l’arribada de pirates.
Les barraques de Cala s’Alguer
Les casetes de pescadors de s’Alguer, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional, fan d’aquesta cala una de les més singulars de la costa, segons la guia oficial de ports. La descrivim a la ruta de cales des de Palamós.
El poblat ibèric de Castell
Al promontori que tanca la platja de Castell pel nord hi ha les restes d’un poblat dels indigets. Va començar cap al segle VI abans de Crist amb unes poques cabanes, va viure el seu millor moment als segles IV i III aC com a recinte fortificat, amb cases en terrasses, i es va abandonar a partir del segle I després de Crist. És Bé Cultural d’Interès Nacional.
Cap Roig i els seus jardins
Passat Castell comença l’espai protegit de Castell–Cap Roig, de penya-segats vermellosos i pins. Dalt de Cap Roig hi ha el castell i els jardins que el coronel rus Nicolai Woevodsky i l’aristòcrata anglesa Dorothy Webster van començar a crear el 1927: unes 20 hectàrees amb al voltant de 800 espècies botàniques, que avui manté la Fundació «la Caixa» i on se celebra cada estiu el Festival de Cap Roig.
Les Illes Formigues i el seu far
A poc menys d’una milla mar endins, davant de les puntes de Castell i Cap de Planes, sobresurten quatre illots i dotze esculls gairebé sense vegetació. A la Formiga Gran hi ha un far de llampades blanques que, segons la guia de ports, arriba a les sis milles. Aquí es va lliurar el 1285 la batalla naval de les Formigues: la flota de la Corona d’Aragó, comandada per Roger de Llúria, va aturar de nit l’armada francesa i genovesa de Felip III de França. Segons la mateixa guia, van encendre fogueres als illots per aparentar més naus. Més informació a l’excursió a les Formigues.
Calella de Palafrugell i les Voltes
Calella es reconeix de seguida: barques varades a la sorra, cases blanques i el campanar entre teulades vermelles. Davant de la platja del Port Bo hi ha les Voltes, quatre edificis blancs amb porxos oberts al mar, on els pescadors subhastaven el peix i adobaven les xarxes. El barri va néixer al segle XVIII i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Llafranc i el conjunt de Sant Sebastià
Llafranc, amb el seu port esportiu, s’aixopluga sota el cap de Sant Sebastià. Al cim s’hi reuneixen diverses èpoques:
- Un poblat ibèric dels indigets, habitat entre els segles V i II abans de Crist.
- Una torre de guaita del segle XV, a uns 165 metres sobre el mar, aixecada contra corsaris i pirates.
- Una ermita i una hostatgeria de principis del segle XVIII, fruit d’una promesa de Palafrugell després de la pesta del 1650.
- El far, encès el 1857. L’Ajuntament de Palafrugell el descriu com el més potent de la costa catalana.
La ruta fins aquí la teniu a Calella i Llafranc en barca.
Tamariu i la Cova d’en Gispert
Passat el far no hi ha pobles fins a Tamariu, una badia petita protegida de la tramuntana (vent fort del nord) per la seva riba nord, alta. Més al nord queden Aigua Xelida, una escletxa entre parets de roca, i la Cova d’en Gispert, d’uns 150 metres, que segons la guia de ports és la cova marina més llarga de la Costa Brava; es visita en caiac, no en barca. Aquest tram el detallem a Palafrugell i Tamariu en barca.
Aiguablava i el Parador
A Aiguablava comença la costa de Begur. Sobre el penya-segat de la Punta d’es Mut, entre pins i abocat a la platja, hi ha el Parador d’Aiguablava. Al costat de la cala, el paratge de Fornells té un petit port per a barques de fins a 5,5 metres.
Cap de Begur i el castell amagat
El Cap de Begur, d’un centenar de metres i amb una antena al cim, es distingeix de lluny; la guia el cita, juntament amb el far de Sant Sebastià, com la principal referència per navegar aquest tram. El poble de Begur, en canvi, no es veu des del mar: és a uns 200 metres d’altitud, darrere del turó del castell, que l’amaga de la costa com a defensa contra la pirateria. El castell, documentat des del segle XI, va ser enderrocat per tropes franceses el 1468 i el 1694, i el poc que en quedava es va volar el 1810, durant la guerra del Francès. Les cinc torres de defensa dels segles XVI i XVII que conserva el poble només es veuen pujant per terra. Les cales de la zona, a Begur en barca.
Distàncies, temps i barca
- Illes Formigues: unes 2,5 milles.
- Llafranc: 4,5 milles, segons la guia de ports.
- Tamariu: unes 6 milles.
- Aiguablava: unes 7,3 milles.
En llanxa, a 15–20 nusos, Aiguablava queda a uns 20–30 minuts sense parades; amb parades, és un pla de dia sencer. En llaüt, a 5–6 nusos, l’anada ja és de prop d’hora i mitja.
Per arribar fins a Begur, la Nuva M6 Open (8 places, 150 CV) es porta amb la Licencia de Navegación (la titulació nàutica bàsica) i surt des de 362 € al dia; per a grups de fins a 11, la Jeanneau Cap Camarat 9.0 CC, amb patró o sense, des de 764 €. Fins a Calella, un llaüt com el Majoni 30 «Capvesprol», amb combustible inclòs, surt des de 220 €. Preus per barca, IVA inclòs, més alts al juliol i l’agost; en llanxa el combustible sol anar a part.
Des de l’1 d’octubre de 2026 cal com a mínim la Licencia de Navegación per portar vosaltres mateixos una barca de lloguer, i algunes barques en demanen més. Si la vostra titulació és d’un altre país de l’Espai Econòmic Europeu o del Regne Unit, normalment serveix; confirmeu-ho amb nosaltres abans de reservar. Sense titulació, sortiu amb patró.
Preguntes freqüents
Es pot baixar a terra per veure els monuments?
El més habitual és veure’ls des de l’aigua i banyar-se fondejats sobre sorra, mai sobre posidònia. Els monuments es visiten millor per terra. Si voleu desembarcar, pregunteu-nos-ho abans.
Es pot fer en llaüt?
Fins a Calella i Llafranc, sí: una mica menys d’una hora per trajecte. Fins a Begur, gairebé tot el dia se’n va navegant.
Quin vent convé evitar?
La tramuntana i el llevant (vent de l’est) fan incòmode aquest tram. A l’estiu el garbí (marinada del sud-oest) sol entrar a partir del migdia, i la tornada a Palamós és més moguda que l’anada.
Expliqueu-nos a la pàgina de contacte quin dia voleu sortir i quants sou, i us proposarem barca i ruta.